Aquesta web utilitza el català com a idioma original i fem ús de google translator per a les altres llengües. És posible que trobeu errors en els noms dels animals i en algunes paraules o frases del text. Per això demano disculpes pels errors de traducció, tasca impossible d’afrontar si no és de manera automática. Gràcies.

A trenc d'alba als erms de Belchite

Quan encara és de nit, l'alosa becuda trenca el silenci nocturn i comença a cantar, emetent unes estrofes breus i de timbre musical molt característic. L'escolto sobre meu, enfoco amb la paràbola a cegues. Escolto lluny uns gripaus corredors, algun crit de mussol i de tant en tant un torlit crida fent torrr-lit-torrr-lit... Aguanto els micròfons gairebé amb els ulls tancats, concentrada i procurant no fer cap soroll.

El cel comença a clarejar de manera gairebé imperceptible per l'est. I de cop, comencen a cantar unes terreroles, i més terreroles, i una altra alosa becuda i m'adono que ara el cant és diferent, molt mes ric i els ocells l'acompanyen amb uns copets amb les ales fent voladises enlairant-se i de sobte, ja és tot ple d'ocells cantant creant un meravellós concert. 

L'ecosistema de les estepes, erms i herbassars de la Vall de l'Ebre està desapareixent, s'està conreuant, fragmentant, i això afecta moltes espècies, entre elles l'alosa becuda, un alàudid present únicament a Europa a la península Ibèrica. La fragmentació afecta a la manera cóm els ocells aprenen a cantar, a la pèrdua de repertori acústic, a la formació de les parelles i a l'èxit reproductor. Les poblacions estan reculant de manera alarmant.

Nom científic

Chersophilus duponti,

Alaudala rufescens,

Melanocorypha calandra,

Burhinus oedicnemus,

Epidalea calamita

 

Fitxa tècnica

Gravadora Tascam DA-P1, micròfons Telinga stereo, amb reflector; arxius wav 48/42b

 

Veiem el sonograma d'un fragment de la gravació, quan ja s'han despertat tots els ocells. El cant de l'alosa becuda de l'inici, quant encara és fosc, és molt més senzill, dos motius o frases separats per un breu silenci. Més tard, quan s'alça el dia, el cant adquireix molta complexitat i és el que veiem al sonograma

El cant de les aloses becudes es troba en primer plà i són els elements més foscos. Està constituit per elements de tons purs que es desllicen cap a freqüències més agudes o més greus ràpidament, i d'altres elements breus com "gotes", notes breus i líquides. Tot i que aparentment es tractaria de notes aïllades, existeix una organització en motius i estrofes que defineix el cant de manera molt clara. Encerclat s'observa un dels motius més fàcils de reconeixer i origen del seu nom popular i onomatopèic:  (ri)-co-tíiiii, amb un timbre molt particular i que permet distingir-la entre la cacofonia de cants de la matinada.