Gibó del Nord de Borneo, I
A Maliau Basin el bosc desperta amb els crits dels gibons, els primers a trencar el paisatge sonor nocturn. Comencen a emetre crides aïllades, repeticions breus quan encara és de nit i amb les primeres llums del dia el seu cant es va animant fins a produir els particulars duets que els caracteritza.
El gibó del nord de Borneo pertany a l'espècie Hylobates funereus, i és diferent del gibó de mans blanques, de la península Malaia, Tailandia i Sumatra, Hylobates lar.
Les melodies dels Gibons són un element sonor únic que caracteritza les selves de Borneo. Tant el Gibó de Borneo com el Gibó de mans blanques es troben en perill d'extinció, les poblacions disminueixen ràpidament degut a la dràstica desaparició de les selves i la caça.
No puc imaginar aquests boscos sense la música alegre dels seus duets.
Estat de conservació: en perill (UICN)
Veure també El Gibó del Nord de Borneo, II
Hylobates funereus
Gravadora Sound Devices 722, premix 3, parella de micròfons Sennheiser 8040. Arxius wav 48kHz/24b.
El crits dels gibons es troben a la part baixa de l'espectrograma, al voltant d'una freqüència de 1000 Hz, próxima a la de la veu humana, les notes apareixen en color més vermellós perquè són més fortes que els altres sons. S'aprecien els lleugers canvis de to, una certa baixada i pujada, les notes aïllades ú-it ú-it que van agafant acceleració.